M’entenc, però no sempre

A la col·lecció «L’Opinió Divergent», composta per L’os polar se’n va a la platja, Geografia davall del melic i Virus, bacteris i altres nanobestioles, Valentín Coronel aborda de forma distesa temàtiques d’interès per als joves. A la introducció del llibre, l’autor explica que volia completar la sèrie amb aquest llibre perquè així li ho demanaven els seus lectors. El resultat és un volum original i difícil de classificar. Com diu el seu autor, no es tracta d’un llibre d’autoajuda ni d’un tractat científic, a més de considerar prudentment que, si algun lector pateix alguna patologia de les que es descriuen al llibre, cal que demani ajuda a un professional. El que tenim a les mans és un llibre que recull el coneixement existent sobre la visió del funcionament del cervell al llarg de la història i sobre com abordar les malalties mentals en l’actualitat. 

M’entenc, però no sempre és una lectura interessant per a qualsevol jove. Es podria considerar que la seriositat que requereix parlar de temes com els que tracta topa amb dos dels elements que defineixen l’estil de l’autor: parlar clar i el sentit de l’humor. En el primer cas, Coronel considera que cal tractar els joves com a persones intel·ligents, i per això quan parla de temes considerats tradicionalment espinosos, com la depressió o el suïcidi, ho fa sense ambivalències, però evitant els detalls escabrosos. Pel que fa a l’humor, és un recurs que l’autor utilitza per relativitzar la transcendència de les vivències que s’expliquen, sense caure en la frivolitat. Ens trobem, doncs, amb una proposta que permetrà als joves  aproximar-se a uns continguts que d’altra forma potser només trobarien a les xarxes, on no sempre es tracten amb tanta cura. En alguns casos, però, podrien trobar dificultats per la densitat dels temes exposats.