Mentida

Mentida, Premi Edebé 2014 de literatura juvenil, s’acosta a  una novel·la basada en fets reals, però més aviat hauríem de dir que és un patchwork de personatges reals, d’escenaris reals, de situacions reals… que no conformen una realitat fins que l’autora entra en acció i els novel·la unint, retallant, ampliant, modificant… personatges, circumstàncies i fets.

La narració, després de mostrar-nos que la Xènia és una noia aplicada i conscient que té uns pares que l’estimen i se n’ocupen, comença amb la troballa casual d’un punt de llibre a l’interior d’El vigilant en el camp de sègol, amb el nom de l’usuari anterior i una invitació a posar-se en contacte amb altres lectors a través de fòrums, xats… La Xènia ho fa i immediatament se sent atreta per en Marcel, el noi que s’oculta darrere d’aquest nom fictici. La Xènia indagarà, buscarà en Marcel i finalment sabrà que és un noi de catorze anys, intern en un reformatori i que compleix una condemna de quatre anys llargs per assassinat. Qui és, però, el culpable? Qui és la veritable víctima? Fins a quin punt les circumstàncies ambientals són determinants? Aquesta és la qüestió de fons que ens planteja l’autora.

El llibre està escrit en primera persona, primer dóna veu a la noia i després al noi. Malgrat les ganes de “veritat” que mostra l’autora, els personatges se’ns escapen una mica, i sovint fa la impressió que la intenció és més propera a denunciar les actituds personals i col·lectives que  etiqueten i estandarditzen persones i fets per poder-los  encabir en programes i institucions que crear una ficció sòlida i versemblant. Sens dubte, però, és  un llibre que agradarà al públic jove, àvid de situacions extremes.