M’han canviat l’avi

Premi Comte Kurt 2005
Aquest conte tracta de com la força de l’amor pot millorar la personalitat, mentre reivindica que el fenomen es produeix a qualsevol edat. Per això, contraposa dues parelles: la de dos infants i la dels seus avis, en una estructura circular que s’obre amb els infants i es tanca amb els avis. Entremig, s’explica l’evolució de l’avi sorrut del nen-narrador en l’avi simpàtic, fins a la resolució de l’enigma. La gràcia és la interpretació que fa la parella infantil de la transformació: els «nous» avis són uns impostors i llurs «néts» se’n fan còmplices. D’aquesta manera s’hi introdueix misteri i se n’augmenta l’interès. La línia clara, característica de Francesc Rovira, de la vida quotidiana es combina amb la tècnica del collage per indicar el malhumor de l’avi, i l’explosió de colors que emmarquen la felicitat al final.
El text, en lletra lligada i construït amb frases breus, ocupa la part esquerra, mentre que a la dreta apareix la il·lustració, oferint una bona simbiosi entre ambdues. Un conte equilibrat, interessant, simpàtic i, per postres, amb un missatge reconfortant.