Miss Desembre i el Clan de Lluna

«Un enorme llum d’aranya de cristalls negres penjava del sostre i presidia tota la casa. Plomes i fulles d’heura fosca s’entortolligaven com garlandes als braços torts del llum. Una bandada de corbs esculpits la mirava a través dels culs d’espelma. Tenien becs ataronjats com pastanagues silvestres i ulls escarlates relluents.» Aquestes quatre línies de la novel·la Miss Desembre i el Clan de Lluna exemplifiquen dos dels seus mèrits més grans: d’una banda, la riquesa literària que hi aporta l’autora italiana Antonia Murgo i, de l’altra, la bellesa de la traducció, signada pel prolífic Xavier Solsona.

Murgo, periodista que s’estrena en el camp de la LIJ amb aquesta novel·la d’aventures descrita a la contracoberta com un «conte de fades fosc», presenta la singular Desembre, una adolescent valenta i solitària que, després de passar la infantesa en un circ, encadena sense èxit una feina rere l’altra fins que respon a l’anunci de l’Home del Sac per fer de mainadera del seu fill, en Corbin. Malgrat la seva inexperiència i la por que li genera l’a priori infame personatge, la Desembre persisteix a tenir cura de l’esmunyedís Corbin, el qual la rebutja frontalment. La primera meitat de la novel·la de 240 pàgines s’ocupa dels estira-i-arronses entre mainadera i mainada a mesura que es van coneixent, mentre que la segona meitat, de ritme molt més intens, es dedica als fets d’una sola nit, quan tres assaltants entren a la mansió de l’Home del Sac amb l’esperança d’aniquilar-lo com a revenja per la por que ha fet passar a tanta canalla. La sorpresa salta quan es descobreix que un dels tres intrusos és el misteriós germà desaparegut d’en Corbin, un jovenet ben plantat anomenat Oest que suma a la trama d’aventures un pessic d’encaterinament adolescent. La resolució feliç del conflicte passa per la revelació de secrets diversos, persecucions i una amistat creixent entre els protagonistes. Sobrevolant tota la història hi ha el tema de la por: què la provoca i com es pot acceptar i així superar.

La tensió narrativa creixent al llarg del llibre s’afegeix a la llista de punts forts iniciada més amunt, però cal destacar també l’originalitat de l’escenari creat per Murgo, un món fantàstic amb regles pròpies on el fum, el foc i la foscor es comporten d’una manera mai vista.

Les il·lustracions, també a càrrec de l’autora, es limiten a un petit dibuix de traç clar en l’obertura de cada capítol i als retrats dels personatges en el resum final, a banda dels motius circenses de la coberta i les pàgines de cortesia.

A Miss Desembre i el Clan de Lluna només s’hi troba a faltar un aprofundiment més gran en l’aspecte psicològic dels protagonistes. D’entrada sembla poc pràctic que la guia de personatges sigui al final de tot, però és cert que avança esdeveniments que podrien aixafar la sorpresa del desenllaç.

Per la complexitat de la trama i la riquesa lingüística, Miss Desembre i el Clan de Lluna és una novel·la ideal per a lectors a partir de cicle superior amants de les novel·les d’aventures ambientades en mons fantàstics i un xic foscos. Per als lectors adults, la lectura els connectarà amb les històries d’infantesa que no tenien cap mirament a l’hora d’oferir a la mainada textos rics que cal mastegar abans d’empassar.