Misteriosa desaparició a la marjal

Misteriosa desaparició a la marjal és una versió políticament correctíssima i summament edulcorada de l’aneguet lleig, fins al punt que l’únic que tenen en comú és el naixement d’un animalet negre entre un grup d’aus blanques; això, sí, en aquest cas, en comptes de lleig i malgirbat l’ocell és majestuós i elegant, tant que, en veure’l, un peixet exclama «quina preciositat!». Anul·lat de sobte el conflicte i els cops d’efecte del conte popular, l’argument intenta difícilment sustentar-se en la desaparició fortuïta de l’ou daurat que contenia l’aneguet i en la igualment fortuïta aparició posterior de la criatura; per tal de simular una certa intriga, l’ànega demana ajuda a tot un seguit de bestioles que inclouen des del coll verd al samaruc, passant per la marieta, la tortuga i la garsa, entre d’altres. L’últim terç del llibre, quan la mare ja és feliç amb els fills, està dedicat a lloar els beneficis que tots els éssers vius de la marjal convisquen harmònicament, també la rata d’aigua, que, pel que sembla, havia estat injustament oblidada.

Més que contar una història, el llibre alliçona directament i sense matisos que «no és just jutjar els altres i opinar-ne sense estar cert de les coses», a més del fet que cal valorar l’espai natural en què es viu i respectar-ne les normes de convivència. L’obra té l’encert d’esmentar la fauna d’una marjal, mantenint a més les denominacions valencianes, com el parotet, però probablement hauria estat millor elaborar un bestiari ben documentat —la majoria d’espècies d’ànecs coven els ous uns 28 dies i no durant «tot el llarg hivern»— i ben il·lustrat d’aquest hàbitat que no un opuscle en què la intenció pedagògica, tan explícita i mel·líflua, ha destruït tot rastre de literatura.