Música amagada

Relat de la vida d’un noiet d’estament noble durant l’edat mitjana. Mentre la narració es manté en la recreació documentada de la vida en un castell, els personatges tenen suficient versemblança i conviden a avançar en la peripècia d’Hug de Vallplana. Quan la màgia, els talismans i les bèsties irreals fan la seva aparició, la narració adquireix un to misteriós, vinculat a la tradició medieval. S’inclouen, a més, aspectes psicològics, el del pes de l’ombra paterna, un cavaller trobador que marxà a les Croades, i el de la relació distant amb la mare, la dama que ha d’exercir l’autoritat en absència del senyor, i que envia el fill al castell del vell Bertran perquè es formi. El somni recurrent, la melodia musical inacabada, són leitmotivs que pretenen atrapar l’interès, però que no arriben a resoldre’s satisfactòriament, perquè el final és massa abrupte i críptic. Tampoc no està ben resolta la trama paral·lela d’en Bertran. L’ús de la primera persona i del present són un encert perquè ens apropen el protagonista. Bustos té un llenguatge clar i un estil amè, però hi ha molts fronts oberts i els ha volgut tancar massa precipitadament. Els personatges tenen prou entitat per donar-los una segona oportunitat i fer-los més rodons.