N’has fet de tots colors, Lia!

En aquest àlbum, Lara Sànchez i Guirado es proposa d’explicar en què consisteix la sinestèsia, una experiència sensorial que permet percebre a qui l’experimenta sensacions addicionals provinents d’un sentit diferent a l’implicat en la recepció de l’estímul, sempre de forma involuntària, espontània. Així, la protagonista de la història, la Lia, estableix una associació entre les paraules, números, lletres o conceptes i els colors: per a ella el mes de febrer és de color verd, i el divendres, vermell.

L’autora s’encarrega d’explicitar que hi ha múltiples associacions o, fins i tot, que els efectes en les persones poden ser diferents. En aquest sentit, a la mare de la Lia, la Llum, que també és sinestèsica, l’experiència l’ajuda a activar la memòria i a focalitzar les idees, mentre que a la Lia l’excés d’estímuls la sumeix en una mena de confusió. Segons el que expressa a les xarxes la mateixa autora, es tracta de la «seva història», i potser per aquesta raó l’exposició és molt gràfica, amb exemples clars i detalls ben concrets.

Un aspecte en què Lara Sànchez posa l’èmfasi és en la normalització de la diferència: la Lia creu que tothom percep la realitat tal com ho fa ella, i quan pren consciència que no és així és la Llum qui s’encarrega de mostrar-li –sempre des de la complicitat i l’optimisme– el camí cap a la convivència amb el fenomen, amb si mateixa i amb el seu entorn.  

El color, com no podia ser d’altra manera tenint en compte el contingut del relat, és l’estrella de les il·lustracions, en què proliferen petites, multiformes i virolades taques distribuïdes sobre els fulls de forma aparentment atzarosa. El resultat plàstic és vibrant, i s’adiu amb aquesta primera proposta textual de la cocreadora del blog Llapisipinzell.