Ninot de fang

Argila: el General és, literalment, un ninot de fang, un titella gegantí que lidera en silenci els jocs de la mainada que l’ha fet créixer, bocí a bocí, al mig de l’abocador. 

Ocre: la protagonista del conte és l’encarregada de buidar, cada matí, l’orinal que fan servir les quatre persones que dormen en una cambra sense llum ni aigua al davant d’una fàbrica de cervesa al barri de San Cristóbal, a Bogotà.

Argila, ocre, sèpia, gris són els colors que Carme Solé Vendrell encén, amb accents de groc, taronja, vermell o violeta, per pintar totes les nenes i els nens que, entre gats, gossos i ocells,  passen el dia jugant alegrement a l’abocador, al voltant del General, fins que es cansen d’ell.

Tot fa olor d’infantesa, per sobre del drama de la misèria, en aquest conte extret del llibre Memoria por correspondencia, on la reconeguda escriptora colombiana Emma Reyes recrea els seus primers records amb una prosa crua i tendra. 

Ninot de fang és un àlbum aparentment senzill però excel·lent, gràcies al mestratge de la millor Carme Solé Vendrell. Com va fer a La croada dels nens, l’autora exhibeix potència en el dibuix, alhora que demostra el seu domini del ritme i l’ambientació per reforçar un relat humil ple de sentiments, d’humor i de vida.