No despertis vells fantasmes!

Els problemes d’habitatge a Barcelona són cada vegada més urgents. Dia rere dia, ens n’arriben informacions preocupants i doloroses. La literatura infantil ha sabut atendre l’assumpte i acostar-lo als primers lectors. Aquesta novel·la és un intent més en aquesta direcció.

L’Edu i la seva mare han d’anar a viure al pis de l’àvia. Allà succeiran coses estranyes: la desaparició de l’antic conserge i la seva substitució per un altre molt misteriós, una plaga de ratolins, uns sons estranys a la nit, portes que s’obren soles, udols que ressonen entre les parets i reviuen la llegenda del fantasma d’una nena que va habitar l’edifici temps enrere. Tots aquests ingredients alimenten la proposta d’una aventura compartida per l’Edu i una colla de veïns de la seva edat, disposats a desentranyar el misteri.

El text flueix amb agilitat i perfila el format d’una novel·la d’aventures entretinguda i de fàcil lectura, si bé hi ha detalls que són difícils d’encaixar en una estructura que ofereixi amb versemblança una bona articulació del gènere d’aventures amb el del realisme social. Que la colla de nens disposi d’un dron a la vegada que fa servir telèfons casolans fets amb gots i fils, en lloc de mòbils, resta a la proposta general la credibilitat que exigiríem a una novel·la que aborda temes d’alta complexitat social, com la malícia dels especuladors immobiliaris.

La il·lustració, dinàmica i encertada en les escenes escollides, ofereix al text un ambient estètic proper al de la novel·la d’aventures, i es recolza, potser en excés, en les grafies cinètiques típiques del còmic per subratllar alguns estats d’ànim dels personatges, sobretot quan es vol destacar una mena de por que ni el text ni la il·lustració sembla que acaben de transmetre al lector.