NO

No pas l’atzar, sinó la feina de tres bons i reputats professionals, ha coincidit en la creació i publicació d’aquest àlbum: Arianna Squilloni, editora molt exquisida i exigent; Paula Carbonell, escriptora, dinamitzadora i contacontes, i Isidre Ferrer, artista polifacètic molt admirat per les seves tasques d’il·lustració a partir d’assamblages fotografiats amb mà de mestre.

Tanmateix, el resultat d’aquest llibre que, segons els seus artífexs, «neix de la impotència, la ràbia i la pena davant l’horror de la guerra» no acaba de ser reeixit, sobretot perquè no aconsegueix implicar els lectors potencials en l’objectiu d’oposar-se a la guerra proferint un NO tan majúscul i súper bold com el que apareix imprès a la portadella.

L’autora ha optat per exposar els fets mitjançant frases tan curtes que no passen d’un simple enunciat, i guanyen així en objectivitat: «El meu germà i jo anàvem a escola; el meu amic no hi va arribar» o «Teníem gana. El meu germà es va adormir». El problema gros que genera aquesta opció és que entre un i altre enunciat les el·lipsis són tan grans, els sobreentesos queden tan difuminats, que, malgrat que el text és perfectament accessible per a un infant, cal una experiència lectora major per omplir els buits de caire al·lusiu o simbòlic. Tot el que té el text d’objectiu, ho perd en concreció, de manera que si l’acte de llegir és definit pels experts com «una activitat dialèctica que relliga la retenció amb la protenció», és a dir, allò que portem llegit i allò que probablement s’esdevindrà o es podria esdevenir, aquí la dialèctica trontolla si no es té una experiència viscuda, vista o llegida dels fets bèl·lics, sobretot dels més recents.

Ferrer, digne descendent i deixeble de Levédev, pioner en l’art de la il·lustració fotogràfica, ha optat per la construcció de mitja dotzena d’escenaris que fan de teló de fons; l’elaboració de dues figures de fusta, nen i nena, sempre presentades de perfil, però sense trets al rostre, que es desplacen o pleguen davant aquests escenaris d’una gamma grisosa o marronosa, i que són els únics protagonistes del relat, malgrat que el text al·ludeix a la presència d’adults (mestra, pare, mare); una escala de barrots que de vegades és una peça del mobiliari de parcs i jardins, i un forat negre que creix a mesura que es passen les pàgines. Certament, un bon treball a l’altura dels que ens té habituats, potser fins i tot més subtil pel que fa a l’ús dels efectes lumínics, però fred i poc empàtic d’acord amb allò que li exigia un text excessivament distant.

Per tot plegat, aquest àlbum és destacable, però no pas memorable, com d’altres que en el passat o en el present s’han editat amb el mateix objectiu de denúncia i repulsa a la guerra, aquí i arreu, en el passat o en el present. Dol.