Noel et busca

La versatilitat d’Àngel Burgas (Figueres, 1965) és digna d’elogi. Són pocs els escriptors que salten del conte a la novel·la, de la narrativa d’adults al thriller psicològic per a joves, de les històries de colla a l’àlbum il·lustrat com si res. Bé, com si res és un dir, ja que de ben segur que, si tot ho fa amb la qualitat que mostra a Noel et busca, mantenir sempre el nivell de qualitat que li és habitual li deu suposar una feina difícil. Aquesta vegada l’esforç de Burgas se centra en la història de l’Enric (o Marcos), que es desperta en un hospital sense recordar qui és. Però, com en un bon thriller, res és el que sembla i l’Enric a poc a poc va recobrant la memòria i el qui es pensava ser és substituït per una altra personalitat a qui persegueixen des de fa temps els atzars de la vida. El desgovern de l’Enric culmina en la recerca del seu propi jo i, quan es troba, res li agrada tal com és. Però la vida també hi és per canviar-la, i una segona oportunitat no sempre es pot deixar passar. Burgas construeix una novel·la ben tensada, amb personatges veraços i on el ritme submergeix el lector a la recerca de la realitat.