Només passarem per allà amb la bici

Dues amigues de quinze anys en un poble petit. Una primavera qualsevol. Alguns enamoraments, algunes festes, alguns desencisos. Sobre el paper, res d’extraordinari. I, tanmateix, la novel·la d’Ellen Strömberg és una de les aproximacions més fines i versemblants a l’adolescència que hem llegit darrerament.

La Manda i la Malin, «les Bicis», pedalen amunt i avall del poble amb la sensació que la vida ha de començar en algun moment i que si no es mouen se la perdran. Volen anar a festes, conèixer gent nova, que els passin coses, i quan en John, un noi més gran amb una aura que el fa irresistible, entra en escena, la Manda hi projecta tot allò que imagina que hauria de ser enamorar-se. Però el que llegim no és una història d’amor, sinó el relat d’un enamorament: aquell embadaliment que ho omple tot, que es construeix amb mirades i fantasies i que sovint diu més del que imaginem que del que realment és.

Un dels grans encerts del llibre és la construcció de la veu narrativa. La Manda pensa com una adolescent de quinze anys, però el text deixa entreveure molt més del que ella pot comprendre. Aquesta distància subtil, aquest suggerir més que afirmar, atorga profunditat a una trama que defuig el dramatisme fàcil. El tractament del desig i del consentiment és especialment rellevant: sense moralismes, la novel·la mostra la incomoditat, la culpa i la dificultat de posar límits quan encara s’està aprenent a entendre el propi cos, i presenta l’enamorament desproveït d’èpica i d’idealitzacions o mites perillosos.

Però si alguna cosa sosté la història és el vincle entre la Manda i la Malin. Una amistat que sembla indestructible i que, alhora, es veu sacsejada per gelosies, silencis i la por de no avançar al mateix ritme. Strömberg observa amb una gran precisió com es construeixen i es tensen els vincles adolescents, i en mostra tant la força com les esquerdes.

Tot plegat s’explica sense estridències ni girs forçats, deixant que siguin els gestos petits els que acabin pesant més que els grans esdeveniments. És en aquesta confiança en els matisos, en el que es diu i en el que queda en suspens, on la novel·la troba la seva força.

NarrativaRomànticaRealismeLlibres que experimenten amb els personatges