Operació Beluga

Tot sovint, les històries reals inspiren la ficció. A l’editorial basca A Fin de Cuentos, de mica en mica han dedicat un forat del seu catàleg a recontar fets extraordinaris des de la ficció, com és el cas dels àlbums 72 dies i un vestit (2024), El caragol amb el cor a l’inrevés (2023), i Per mil bruses al dia (2026). 

Aquesta vegada ens remuntem al mar de Txukotka, on l’any 1984 un grup de tres mil belugues va quedar atrapat per uns blocs de gel. A Operació Beluga els esforços del poble txuktxi es personifiquen en l’Akkú, que mentre va a pescar descobreix les balenes. L’Akkú es veu obligat a assumir el rol d’infant activista davant d’uns pescadors que ja donen la feina per feta, i és ell qui desencadena la implicació dels seus veïns i dels governants. 

Un mes més tard, el vaixell trencaglaç Moskvà arriba per donar-los un cop de mà. Tot i que aconsegueix obrir un pas entre el gel, les belugues es resisteixen a moure’s; afortunadament, a l’Akkú se li acut una solució brillant que les salva de la desgràcia. 

Operació Beluga és un llibre informatiu vestit d’àlbum il·lustrat. Si bé està narrat amb una veu exquisida i il·lustrat amb un traç magistral, l’ús dels paratextos —el títol, la sinopsi, i les quatre notes finals— deixa clar que l’objectiu de l’obra és donar a conèixer el cas de la península Txukotka. De fet, és precisament l’accés a la història a través de la ficció que permet que el lector s’hi bolqui emocionalment.

Des del primer cop d’ull, resulta evident que l’edició és acurada. La coberta, acabada amb paper de lli i acolorida amb una gamma de grisos blavosos i blancs trencats, comunica l’artesania de l’edició i la profunditat de la composició. El text està distribuït adequadament, amb una tipografia i un interlineat que faciliten la lectura, i les il·lustracions, a sang algunes vegades i amb marges d’altres, demostren una bona maquetació. 

A mesura que avancem en la lectura, l’art de la reconeguda Zuzanna Celej ens endinsa en l’estira-i-arronsa propi de l’àlbum, acompanyant el text quan pertoca i prenent el relleu quan el fil narratiu ho requereix. Així, executades en aquarel·la i amb un domini de perspectives excel·lent, les imatges transporten el lector al paisatge àrtic on se situen. Pel que fa al text, la narració d’Ángela Castro està dotada d’un ritme correcte i recorre als personatges justos i necessaris per connectar amb l’obra. Amb tot, ens hauria agradat poder llegir-hi un parell de línies més per acabar d’arrodonir la història. 

Tot plegat, l’àlbum comunica una sensació d’equilibri i de professionalitat que convida a la lectura un ventall d’edats diverses. 

Àlbum i altres relats il·lustratsRealisme