Owen

Exactament com en Linus de la colla dels Peanuts (Charles M. Schulz, 1952), el ratolí Owen viu aferrat a la seva manteta groga i suau i no se’n vol desprendre per res del món, malgrat les insinuacions de la senyora Tweezers, la veïna, que troba que l’Owen ja és una mica massa gran per no poder fer res sense la seva manta. Tot i que els pares de l’Owen seguiran els consells de la seva veïna, com acabarà la cosa, al capdavall?

Es tracta d’un relat creat el 1993 que no ha perdut malícia o picardia malgrat els anys, il·lustrat amb un estil senzill i un pèl naïf, amb imatges o vinyetes ben enquadrades a tot color, que no presenta cap dificultat de comprensió lectora pel que fa al text —molt ben traduït per Marc Donat— i que segueix la tradició més pura dels picture books nord-americans.  És simpàtic, tendre i costumista, sense excessos ni aportacions extraordinàries, cosa que tampoc creiem que pretengués el seu autor, guanyador de diferents premis de prestigi, com fa constar l’editorial a la darrera pàgina, de caire biogràfic, i que, tant en aquest títol com en d’altres que ha fet i que s’han publicat a casa nostra, es nota que és un adult que aposta decididament per la canalla, o, el que ve a ser el mateix, pel seu enginy i murrieria, perquè els creu i sap capaços de trobar solucions pròpies i personals a les imposicions de la societat adulta, per molt ben intencionades i raonades que aquestes arribin a orelles de la mainada, en aquest cas representada per un ratolinet orellut.