Palmira i l’efecte crisàlide

La Palmira fa temps que no s’avé amb en Sergi, amb qui, quan eren petits, havien d’anar a la Lluna. El treball proposat pel professor de Socials no fa sinó aprofundir en la desavinença. Per demostrar que és millor que el repel·lent i odiós Sergi, la nena opta per un enfocament original i colpidor alhora: per dur a terme el seu projecte sobre Síria intenta contactar amb una nena refugiada, si fa no fa de la seva edat, i que precisament es diu com ella. El treball no acaba d’arrencar. Malgrat tot, tindrà una repercussió imprevisible mostrada al títol.

Una història realista, narrada amb solvència, carregada de valors i que arriba a emocionar. Davant de l’efecte crisàlide, que no revelarem per mantenir-ne l’encís, ens preguntem per què la vida no copia la literatura. Les il·lustracions encaixen a la perfecció amb el to de comèdia, compromesa, sense cap mena de dubtes, i el millor de tot és que el conjunt doni peu a l’esperança que ve de la mà dels nens i nenes.