Paperines, papellones.

A l’oncle Felip, sense cap raó, li comencen a créixer les orelles; el pobre se sent acomplexat i preocupat pel seu futur. Però un bon dia, els seus nebots bessons troben un missatge dins de la boca d’un peix que diu que a l’illa de la Dolça Harmonia es resoldran els seus problemes. S’embarquen tots tres cap a la illa i, efectivament, l’oncle Felip retroba la felicitat quan veu que allà tothom té el seu mateix problema i, sobretot, quan veu que les seves orellotes, i les de totes les persones que hi han anat, es converteixen en bellíssimes papallones.
Una història humorística, però també poètica, esplèndidament il·lustrada amb l’estil inconfusible de la seva autora. La trama de la història és un xic lleugera: la relació entre alguns esdeveniments, encara que tenen la justificació de la fantasia, és una mica arbitrària, especialment en la part final. Aquesta feblesa de construcció pot deixar una mica decebut el lector.