Petits mons, col·lecció

Nova col·lecció per a primers lectors que apareix amb cinc títols (Casa meva; Oloro el món; Sóc així; Flors i colors; La granja) que descriuen l’entorn més proper i presenten diverses situacions, sentiments i vivències, en la línia d’aquells llibres de coneixements articulats a partir de la imatge fotogràfica que, en aquest cas, s’acompanya de brevíssims textos en lletra de pal.
Analitzats en conjunt, els llibres evidencien alguns problemes, tant pel que fa a la tria de continguts com a la presentació. En primer lloc, alguns dels títols no reflecteixen clarament de què tracten els llibres, i mentre Oloro el món explora els sentits, a Flors i colors s’hi troba també tot el procés de germinació de les plantes. L’altre punt dèbil rau en la selecció de les fotografies, que, en general, presenten una realitat allunyada dels lectors: la il·lustració de l’arribada de la primavera amb una imatge d’un camp de tulipes, o la representació d’una masia amb una edificació rural centreeuropea són exemple d’aquesta distància conceptual. El recurs sistemàtic a les bases de dades d’imatges hauria de permetre il·lustrar l’estudi de Casa meva (on pintem, llegim, juguem…) amb una foto que no sembli extreta d’un catàleg de mobiliari, en què ni els llibres de les prestatgeries són llibres! I això per no entrar en la tria de les imatges, en què apareixen infants clarament d’altres latituds i que, a Sóc així, s’acompanyen d’una il·lustració del cos nu ex-cessivament esquemàtica, fins al punt que la nena representada no té mugrons! D’altra banda, alguns títols recorren en excés als tòpics, com a La granja, en què es presenta una imatge de la vida a pagès estereotipada i com congelada en el temps: el pa-gès (anomenat granger) muny les vaques a mà i el tractor… no podia ser més modern?
Una col·lecció més, que no aporta cap novetat al panorama dels llibres de coneixements i que desaprofita l’oportunitat de crear un producte autòcton de qualitat.