Playlist. Rebels i revolucionaris de la música

Sabeu quan algú us parla o recomana d’una manera tan apassionada una obra d’art que teniu unes ganes irreprimibles de llegir-la, veure-la, sentir-la, experimentar-la? Això us passarà amb Playlist de James Rhodes i amb la manera com l’autor ens vol transmetre com la seva devoció per la música clàssica.

Al llibre trobem una playlist per escoltar temes a Spotify, precedida d’una interessant introducció on reflexiona sobre per què només han passat a la història músics homes (mascles) blancs. El llibre repassa l’obra de Bach, Beethoven, Chopin, Schubert, Rakhmàninov i Ravel, i entremig ens explica com funciona una orquestra i ens fa una petita cronologia de la música clàssica.

La veu de l’autor és propera, per mantenir una conversa informal i fer perdre la por al potencial públic, jove i no tan jove. Rhodes crea constantment paral·lelismes entre fets antics i actuals, sabent que quan comencem a escoltar una de les peces proposades, la música ens guanyarà i ens atraparà.

El llibre dedica quatre dobles pàgines a cada autor. Una és per al títol, acompanyat d’un suggerent collage que guanyarà sentit a la doble pàgina on es recullen les «Dades vitals», on trobem informació general sobre el músic, les dates de naixement i mort, els temes més coneguts, la producció musical, l’empremta que ha deixat, a quines pel·lícules s’ha emprat la seva música i alguna curiositat. Rhodes fa una dissertació molt interessant on barreja la biografia del músic, contextualitzant-la en la seva època i explicant el bagatge que va deixar, amb les seves pròpies sensacions. Les altres dobles pàgines es dediquen a l’anàlisi de dues peces del compositor en qüestió, escrites amb el mateix estil suggeridor que barreja anàlisi i sensacions.

Tot va acompanyat de paraules en negreta que es poden consultar en un glossari que ens acosta al llenguatge musical sense ser embafador ni altiu.

Les fantàstiques il·lustracions de Martin O’Neil, en collage mixt, omplen de color i generen una pàtina suficient d’antigor barrejada amb contemporaneïtat que va com anell al dit a l’obra. Ens acosten, en certa manera, a les obres de l’actor, director i artista Terry Gilliam o a les avantguardes que van fer del collage un llenguatge meravellós.

L’obra té el format d’un disc de vinil.