Plou i fa sol

Potser el títol no sona a nou, però la manera en què l’autora articula els continguts fan que aquesta apreciació sigui un avantatge més que no pas un llast. I és que Valriu, estudiosa de tot allò que té a veure amb les tradicions del nostre país, se serveix de la cançó popular per presentar una història de bruixes jovenetes descontentes amb el paper que se’ls ha assignat: a elles no els abelleix això de portar dol! La Bel, una nena sensible i entusiasta, les ajuda a canviar els seus vells parracs per uns vestits alegres amb l’ajut de l’arc de Sant Martí. Per compensar-lo i a petició de l’arc mateix, les bruixes li canten versos on se l’es-menta. L’essencial, a part de l’acurada narrativa, és que aquest fil argumental és el conductor d’un element més elogiable: l’acostament a alguns dels grans poetes catalans i també a les cançons i jocs de paraules de la nostra tradició. Ve a ser un pas més en la conservació d’aquest patrimoni dipositat a les mans dels lectors més joves i alhora una aposta per la formació del seu gust literari. Les il·lustracions, de cromatisme harmoniós i d’estètica arriscada, estan carregades d’una particular poètica que pot sorprendre però que complementa el to del text.