Predestinats

Si l’ésser humà està predestinat, quin espai queda per al lliure albir? Aquest és, en darrera instància, el punt d’arrencada d’aquesta novel·la, guanyadora del Premi Gran Angular de literatura juvenil. La trama juga amb l’espai (Barcelona, Londres, Sydney, els Estats Units…) però sobretot amb el temps, amb continus salts endavant i endarrere. En aquesta història de ciència-ficció, l’afany de preservar la Humanitat, alternativament mancada d’individus del gènere masculí o femení, obliga els nostres descendents a viatjar al (seu) passat a la recerca de material genètic. Això comporta paradoxes i conflictes ètics, com ara ¿què s’esdevé si una viatgera en el temps, contravenint la consigna, s’enamora del seu «contacte» en el passat? L’ús de capítols brevíssims és un punt fort i feble alhora per a la construcció del relat. L’agilitat i la profusió de llocs, de personatges i de marcs temporals (que convergeixen cap a l’encaix final) generen en el lector una confusió paral·lela a l’experimentada pels personatges. Però alhora té com a correlat la possible fatiga en qui llegeix. En definitiva, una història suggeridora, amb un rerefons ideològic interessant que satisfarà el lector exigent.