Pregunta-ho al pare… i altres frases misterioses dels adults

Alerta! Aquest llibre és llaminer, atractiu, divertit, irònic i deixa els adults ben retratats. Però costa esbrinar quin és o seria el seu destinatari ideal. No és un llibre perquè un lector o lectora infantil el llegeixi en solitari, sinó per ser compartit entre grans i petits, en un moment d’esbarjo, seguit d’un bon debat sincer i franc. De fet, posar l’edat del destinatari a la fitxa que s’inclou més avall és un dilema. Potser hauria d’anar sota l’epígraf de «llibres d’interès general»…

Davide Calì és un mestre de la ironia, i així ho ha demostrat en la seva ja important obra anterior. Noemi Vola no és una primerenca, encara que es faci la ingènua en les imatges que han servit per il·lustrar aquest títol. I aquest volum no és ni un conte narratiu, ni un poema ni un drama, sinó que es presenta com una petita guia d’autoajuda perquè els infants interpretin degudament frases tan habituals dins el si familiar com ara: «Ja veurem», «Perquè no», «Ja ho entendràs quan siguis gran», o  «Què es diu?». Al capdavall, hi ha dues pàgines perquè els lectors puguin escriure-hi les frases més habituals de casa seva i la seva adient interpretació pràctica. Perquè, com es llegeix a la contracoberta, aquest llibre l’han fet «experts que porten molt de temps escoltant els adults. Aquest útil i irònic manual us porta per fi la traducció d’algunes de les frases que més diuen els grans, perquè les pugueu interpretar correctament».

Llegit en veu alta en un cercle d’adults, tothom reia a cor què vols. No sabem si passaria el mateix llegit en un cercle de criatures… o si trobarien que la mostra de frases és massa curta. En aquest cas, seria bo completar-la. O si veritablement necessiten que els tradueixin, a efectes pràctics, el significat el·líptic d’allò que responen els pares. Depèn…

De fet, seria interessant complementar la lectura del recent llibre de Davide Calì i Noemi Vola amb aquell llibre tan transgressor com antic dels hongaresos Éva Janikovszky i Lázló Réber titulat Si yo fuera mayor, editat per primer cop en castellà per Daimon el 1967 i reeditat el 2016 per Silonia. És bo saber que, dins la LIJ, el camí obert a Hongria fa quasi seixanta anys té continuïtat, perquè entre totes dues obres hi ha un gran paral·lelisme no només temàtic sinó també estètic, però dubtem molt que la seqüela superi en qualitat i gosadia el títol precedent.