Princesa Kevin

Per a una festa de l’escola, el Kevin decideix disfressar-se de princesa. A l’escola, la seva proposta és rebuda amb certa normalitat, malgrat alguna mostra de rebuig, però la festa segueix el seu curs sense pujades de to.

Plantejar qüestions LGBTQ+ no és senzill, si aquest és el propòsit del llibre que ens ocupa. A primer cop d’ull diríem que sí. De fet, només cal fixar-se en el títol, que ja es presenta com una declaració d’intencions, tenint en compte que alguns arronsarien el nas en veure associacions del tipus princesa i el nom d’un nen. O també l’ús del rosa aquí i allà.

Està bé plantejar que no hi ha disfresses per a un gènere o un altre: els petits han de poder trobar l’espai per expressar-se lliurement, sense pressions socials de cap mena. Quan un infant trenca amb això, com ho fa el Kevin, segurament toparà amb alguna reacció hostil; per sort, però, sempre hi ha una Chloé que t’acompanya en el camí que has decidit prendre. Ara bé, si filem prim, hi detectem alguns desencaixos. És possible que el missatge perdi força en el plantejament que un nen es disfressa de princesa només com un joc, per divertir-se i prou, i no com un sentiment. Hem de tenir en compte que aquí hi ha una transgressió que, per explicar-la bé, potser caldria descriure més profundament: posar-se un vestit rosa és una oportunitat per brillar, per ser qui volem ser, almenys per un dia. Els autors hi passen de puntetes, potser per desconeixement de la matèria, potser perquè ho volen descriure així. D’altra banda, si volen trencar amb els estereotips (en aquest cas de gènere), hi ha altres solucions segurament més originals i úniques que un nen que es vesteix de princesa, la qual cosa, a hores d’ara, ja s’ha convertit en un estereotip. Tampoc hi ajuda la proposta gràfica adotzenada, cosa que fa encara més difícil que l’obra destaqui per damunt d’altres que també tracten aquestes qüestions.

Al final el Kevin s’adona que portar talons és dur, per això decideix que la propera vegada anirà de sirena (element identificador del col·lectiu trans): un bon gir que arregla el conjunt. Això sí, algú hauria de dir al petit Kevin que «per presumir s’ha de patir».