Pulsacions

M’he llegit el llibre d’una tirada, engrescada per la coberta llampant i molt ben trobada, per la trajectòria de cadascun dels autors del tàndem Ruescas-Miralles i encuriosida per com els ha sortit aquest experiment estilístic d’escriure un llibre mitjançant sms (o més ben dit, missatges a través d’un programa de creació pròpia anomenat «Heartbits»). I un cop acabada la lectura, reconec que m’he quedat força indiferent.
Entenc que els autors han estat prou hàbils per situar el lector cada vegada, tenint present que no hi ha narradors, ni descripcions, etc., i mantenir el seu interès fins al final. Però la veritat és que més enllà de l’experiment, i tenint en compte que el format de missatge ja mata per definició la pretensió literària, la història en si m’ha semblat previsible, força fluixa i amb un excés de frases lapidàries. M’esperava, i prometia, molt més.