Quan els ogres es queden sols

Tal com s’indica a l’apèndix d’aquest llibre, estem davant d’una adaptació lliure de l’obra de la filòsofa Hannah Arendt Eichmann en Jerusalén. Un informe sobre la banalidad del mal. L’experiència d’un lector adult aviat detecta, tot llegint aquesta adaptació, el seu rerefons històric: l’ascensió del nazisme, les deportacions, els camps d’extermini… Per no explicar-ho com un fet del passat, sinó com una situació que pot tornar a sorgir en qualsevol lloc i moment, Pere Puig recorre a una metàfora inicial, «No reguis les males herbes», per introduir el lector dins una paràbola protagonitzada per gent normal i corrent que conviu amb uns ogres voraços i ferotges que imperceptiblement van aconseguint el poder i condemnen els seus veïns al pitjor dels horrors. Un cop llegit i rellegit el llibre, i havent-ne admirat la qualitat de les il·lustracions, no estem segurs que ni el to, ni l’estil dialogat, ni les metàfores emprades per l’autor siguin efectives de cara a l’objectiu pretès: no abonar allò que pot esdevenir dolent.