Què t’agradaria ser?

Què t’agradaria ser? va ser finalista del Premi Compostel·la 2011, i ara ens arriba per primer cop en català en traducció de la inestimable Teresa Duran: la recerca amb estima de la millor opció, el ritme i la sonoritat de les paraules i el respecte al text original queden assegurats.

L’estructura del llibre es va repetint buscant el divertiment del lector, que ha de mirar i tenir temps per embadalir-se pensant. El llibre s’obre en horitzontal, cosa que ja ens apunta la voluntat d’esbarjo.

El personatge principal de la il·lustració és preguntat sobre «què li agradaria ser», i una petita imatge a la mateixa pàgina ens dona una pista de la resposta, que veiem a les pàgines següents, i com es transforma el personatge que respon.

Per exemple, la primera pregunta la fan a la Rebecca, una noia que voldria ser un peix, i a la il·lustració següent veurem la Rebecca amb atributs humans i de peix. I així successivament. Passa el mateix amb una òliba, un cocodril, un tucà, un camaleó, un gat, fins que tornem a la mateixa Rebecca per tancar el cercle i adonar-nos que tot plegat és un joc d’imaginació de la nena.

Ni més ni menys. Un llibre al qual se li agraeix una voluntat de joc, de somni i imaginació que costa de trobar actualment, preocupats com estem a ser pedagògics de manera barroera mitjançant la literatura.

Arianna Papini és una artista formada a Florència, i això es nota en la gamma de colors, la sinuositat de les formes i l’allunyament del barroquisme. Aturats en el temps i l’espai, aquests collages hieràtics conviden a la contemplació senzilla.

Aquest fet, el d’estar arrelat a la pròpia tradició i des d’aquí caminar plàsticament, és un valor a reivindicar. Les il·lustracions ens remeten clarament al tòpic que menys no vol dir pitjor.