Què t’ha passat?

En Martí cada dia arriba a casa amb algun problema: o li falta el rellotge, o porta un estrip a la samarreta, o té mal a un peu… Quan els de casa pregunten què ha passat, en Martí sempre respon amb una mentida: estava jugant, s’ha distret, ha perdut l’entrepà… Fins que els pares descobreixen que en Martí és víctima d’assetjament i no gosa dir-ho. Els pares parlen amb l’escola i tot se soluciona feliçment.

Estem davant d’un exemple clàssic d’obres que podríem denominar «llibres per a». És a dir, pensats per plantejar problemes quotidians dels nens i buscar-ne una solució. Tots recordem llibres que parlen de qüestions que poden preocupar els nens, com ara fer-se pipí, estar grassonet, dur ulleres… I, és clar, l’assetjament. L’excel·lent intenció d’aquests treballs no acostuma a anar en paral·lel amb el seu valor literari.

La història i els personatges són plans, i la solució final, tan feliç, no sol ser ni fàcil ni tan clara en la realitat. Cal destacar la feina de la il·lustradora, molt dotada per al traç ràpid i expressiu i per trobar solucions per distingir gràficament entre veritat i mentida.