Què veus, eriçó?

Un àlbum infantil que compleix, de partida, amb allò que se n’espera: generar interès en els més menuts quan n’observen la portada. De color pistatxo –com el llom i la contraportada–, en destaca el dibuix d’un eriçó que mira, amb l’ajut d’uns binocles, no se sap ben bé què. I precisament aquest petit misteri és el reclam per atraure l’atenció de l’infant. 

Emportats, doncs, per aquesta petita intriga, els més petits giren els fulls de cartró amb els cantells arrodonits i descobreixen la cantarella dels rodolins que l’adult els xiuxiueja i que es refereix a les hores del dia, de la una fins a les dotze. Per tant, l’àlbum proposa un aprenentatge: familiaritzar-se amb les hores i, és clar, amb els nombres que les designen –no pas el guarisme, per descomptat. 

El text remet a la naturalesa i, molt especialment, al món animal, i ho fa suggerint sensacions i estimulant la curiositat. Les il·lustracions de Domanova, pel seu costat, asseguren una recepció entusiasta amb els seus dibuixos minuciosos i detallistes, que desprenen sensibilitat i jovialitat. La disposició dels principals elements és clara i facilita la lectura visual: el petit mamífer es troba sempre a la pàgina esquerra, i els objectes de la seva atenta observació, a la dreta. Domanova utilitza colors de tons molt harmonitzats i el pistatxo de la portada va tenint un evident ressò en totes les il·lustracions. La versatilitat de l’artista a l’hora d’utilitzar els recursos de la imatge es fa palesa també a la portada, quan envolta l’eriçó amb una circumferència blanca, la mateixa forma que emmarca allò que es veu quan s’usen uns prismàtics.  

Un àlbum atractiu que, de segur, farà les delícies dels més petits i que propicia la realització d’activitats posteriors a la lectura.