Qui ets? En Tutu i els animals; Corre que t’atrapo! En Tutu i els vehicles

Qui ets? i Corre que t’atrapo són dos llibres acolorits i amb un enginyós sentit de l’humor de l’autor polonès Piotr Karski on en Tutu, una expressiva bestioleta d’ulls grossos, quatre potes i una llarga cua negra, és el personatge principal de la mà del qual els infants descobriran tota mena d’animals i vehicles d’una manera entretinguda i a partir de trobades sorprenents.

Així, mentre que a Qui ets? el protagonista es llança a la recerca de respostes en trobar-se amb tot un seguit d’animals als quals s’assembla en alguns trets o qualitats, i alhora també se’n diferencia, com ara un goril·la, una gallina i un eriçó, a Corre que t’atrapo —aquest últim amb una menció especial als Bologna Ragazzi Awards Toodler 2024— en Tutu està a punt d’emprendre una persecució plena d’emoció, un viatge excitant per terra, mar i aire amb vehicles ben diferents: des d’una bicicleta a una excavadora, entre d’altres.

Tots dos títols, inclosos en l’editorial dins de l’apartat del seu catàleg de llibres per a nens i nenes de zero a un any, s’ajusten, doncs, a les exigències i característiques de la resta de les propostes editorials destinades a aquesta edat. Són obres de cartró i de petit format, amb els cantells arrodonits, amb un reeixit esquematisme gràfic, una candidesa cromàtica i figurativa i una concisió narrativa molt semblant a altres publicacions dirigides als més petits.

La diferència, en aquest cas, es troba en la cura i l’exigència a l’hora d’encadenar el text i les imatges amb la finalitat d’explicar una bona història i d’engrandir el desig de passar de pàgina i continuar llegint. Karski assoleix un ritme narratiu hàbil i dinàmic i presenta un gust pels petits detalls visuals i per les composicions estudiades, tot i la simplicitat formal esmentada, perquè les propostes no s’esgoten en una única lectura.

Malauradament, els dos llibres contenen una quantitat excessiva d’escenes, cosa que allarga una mica massa l’arribada del final del relat i ens fa impacientar i, sobretot, fa que siguin unes publicacions una mica massa gruixudes i feixugues perquè els més petits les puguin sostenir i manipular amb facilitat amb les seves manetes.