Quina col·lecció de petons

Es tracta d’un llibret molt senzill, de text breu i concís però no exempt d’un polsim de poesia. Imprès en lletra de pal i amb unes il·lustracions a l’estil del collage de formes simples i colors vius, però plenes de detalls i que també juguen amb el blanc i el negre. La protagonista, l’Alba, rep molts petons al llarg d’un dia qualsevol, i a cada pàgina se’ns explica de qui són els petons (de la mare, del pare, de l’àvia, del germà, del gos…) i com són (llargs, curts, humits, silenciosos, sorollosos…) amb l’ajut de les paraules, els dibuixos i les onomatopeies, usat amb profusió i gràcia. Al final, sabrem què agrada més a l’Alba i clourem la història amb un interrogant que apel·la directament al lector i el fa rumiar una mica. Un petit detall –potser massa senzillet– que trobem al final completa la tímida proposta d’interactuar amb el receptor. Un bon llibre per compartir amb el més menuts, sense escarafalls i amb tendresa, apte per ser llegit i comentat a casa i a l’escola.