Quina vergonya!

Davi dedica el llibre al seu fill Joaquim esperant que algun dia li passi la ver-gonya, un repte que pot compartir qualsevol lector que, com l’elefant Rigodó, no pugui assolir el seu objectiu per una por constant a fer el ridícul que el pa-ralitza. La lliçó moral és clara: el protagonista s’ha d’enfrontar a la vergonya per perdre el pànic d’actuar, però no és explícita, sinó que es presenta amb un tel d’humor imprescindible perquè el resultat sigui un conte original, fresc i recomanable.
L’autor ha sabut capgirar el problema i prendre’n distància perquè el lector es pugui identificar amb el protagonista, però alhora somrigui i contempli amb perspectiva la situació. Per això resulta encertat l’escenari del circ, on el ridícul produeix efectes positius: la rialla del públic.
Les il·lustracions coloristes i treballades en el dibuix s’adeqüen a l’ambient i reviuen magistralment l’espectacle. De la lectura, àgil i planera, se n’espremen valors essencials com l’amistat i la valentia, de manera que qualsevol lector traurà pro-fit del llibre i s’endinsarà en el circ de la vida amb un somriure.