Roland l’elefant es presenta

L’editorial BiraBiro ha començat a traduir del francès els llibres de la sèrie de l’elefant Roland. La il·lustradora Louise Mézel s’ha estrenat com a autora global amb aquests llibres i el cert és que ha trobat el to just perquè text i imatge configurin un tot molt ben ajustat.   

Roland l’elefant es presenta és justament això, la presentació que l’autora narradora fa d’aquest elefant encantador, que des de la coberta ens convida a entrar al seu món, amb els braços oberts i un somriure.

Com a espectador ens sentim interpel·lats per aquesta parella, com quan una mare ens explica les moneries del seu fill i aquest se sent protagonista de l’espectacle. En Roland pot semblar vergonyós, però, conscient que l’estem observant, s’amaga, es cargola, ens ensenya el cul i es fa nusos a les orelles per no sentir sorolls. O potser realment és un infant que ens parla del seu amic invisible, un elefant que l’espera a casa i amb qui comparteixen jocs, pors, desitjos i alguna malifeta.

A poc a poc anirem coneixent el seu dia a dia, les seves rutines i els seus gustos. Veurem que és juganer, que no se salta cap àpat, i que li agrada cuidar les plantes i els llibres.

Allò, però, que dona més força a la proposta és sens dubte la posada en escena de Mézel. Quan imaginem un llibre sobre les trapelleries d’un elefant dins una casa, el primer que ens ve al cap és una cosa caòtica, excessiva i contundent. Però Roland l’elefant és tot el contrari: és simplicitat, elegància i bon gust.

L’autora intercala frases breus, escrites en lletra majúscula i fina, amb petites il·lustracions fetes amb línia negra i alguns petits tocs de color. Domina, però, el blanc de la pàgina. Text i imatge segueixen una composició molt ben estudiada per aconseguir la sorpresa i el somriure d’un lector que, fàcilment, s’enamorarà d’aquest petit comediant.  

En Roland potser podria ser amic d’en Pomelo, però és més urbanita, viu més a prop del món dels humans que no pas la resta d’elefants famosos de la literatura infantil.