Sempre amb texans

Sempre amb texans, a banda d’una constatació de l’existència d’aquesta moda juvenil (i potser d’altres generacions), és el títol d’aquesta novel·la episòdica, trenada al voltant del periple global d’un parell de pantalons. Des de la Xina postcomunista i ultracapitalista, on els texans nous són sotmesos a un insalubre procés d’envelliment, fins a l’Àfrica subsahariana, que absorbeix la roba que llancem al contenidor, assistim a una ficció on es fa palesa l’omnipresència i la transversalitat d’aquesta peça de vestir.

L’efecte de la seva fabricació va molt més enllà de l’estètica, i com no podia ser d’altra manera, l’autora incideix especialment en els dos episodis que s’esdevenen dins del nostre marc cultural. Dins del conjunt, hi ha històries amb prou entitat perquè el lector demani saber-ne més, tot i que d’altres ens semblen menys interessants. Hem vist el recurs que genera aquest tractament d’un tema en altres ocasions, i també referit a béns de consum, la seva fabricació i el seu ús. El resultat és positiu, i ens fa pensar, per temàtica o per acostament, salvant les distàncies, en 650 puntades, de Gemma Pasqual (https://www.clijcat.cat/faristol/llibre-cercat/650-puntades&llibre=2474), o en la inquietant Connexions, de Neal Shusterman (a l’enllaç podreu accedir al booktrailer elaborat per unes lectores: https://www.youtube.com/watch?v=GLMln1FWdos ).

Hi trobem, cosa que pot desmerèixer el conjunt, una tendència cap al didactisme, i ens semblen sobreres les intervencions en què la peça de roba interpel·la el lector. Creiem que la profunditat del que s’hi explica, que propiciarà la discussió i la reflexió, és prou significativa. L’epíleg, que dona coherència al conjunt, és un cant a l’esperança, i de ben segur que ens farà regirar les butxaques quan comprem una peça manufacturada a l’altra punta del món.