Senyals

Amb la confessió de sentir haver perdut alguna cosa, però sense que mai s’especifiqui al text de què es tracta, Senyals es presenta com una història que gira al voltant del buit interior, una sensació complicada i difícil d’explicar que apareix, de sobte i sense esperar-la, i tendeix a transformar-se en tot un seguit de sentiments, com ara la soledat, l’angoixa, la tristesa, i la confusió, entre d’altres. La protagonista es llança, així, a la recerca d’allò que fa temps que sent perdut, una tasca que serà més complicada del que sembla i que demana alhora atendre bé tots els senyals.

Leandro Ezequiel Pérez escriu i il·lustra aquesta narració amb un estil molt particular que es caracteritza pel to existencialista del text i per unes il·lustracions d’estètica minimalista amb tocs simbolistes. S’observa, però, una certa manca de connexió estilística d’unes imatges amb les altres, i una presentació d’escenes aïllades sense continuïtat narrativa amb un relat que és més una enumeració d’accions i gestos que un relat amb presentació, nus i desenllaç; tot plegat, juntament amb l’arbitrarietat tipogràfica, fa que l’àlbum no destaqui gaire entre altres títols publicats de temàtica similar.