Sèpia i el poder de la tinta

Preadolescent sense pares que accepta una invitació per abandonar el seu entorn proper i aprendre un ofici desconegut. De ben segur que aquesta formulació esquemàtica ens resulta familiar, tot i que aquest cop no mena a una famosa escola de bruixots. 

La Sèpia deixa enrere l’orfenat on ha viscut des de sempre en rebre la carta del famós mestre impressor Aelius Atramento, més conegut com a Lletralligat, que la convida a formar-s’hi.

La noia no se’n sap avenir, ja que és més aviat maldestra, tot i que, ves per on, solia tenir taques de tinta entre els dits. Malgrat alguna topada amb altres aprenents més experimentats, ben aviat es troba a gust a Flohall, la ciutat on la tinta i el plom amb què s’imprimeixen els llibres valen més que l’or. Hi contribueix la coneixença de dos bons amics, la Niki i en Sanzio, també aprenents d’altres oficis relacionats amb el llibre com a objecte preciós. 

Quan comencen a passar coses estranyes, cada cop més greus, a la ciutat, la Sèpia i els dos amics (novament un trio protagonista, com en la famosa saga al·ludida més amunt) hauran d’unir les seves forces per enfrontar-se a un enemic poderós.

En aquesta història desbordant d’imaginació i d’amor pels llibres, la màgia gira a l’entorn de la paraula impresa. I trobem un gran encert i un tret d’extrema coherència que el volum que tenim entre les mans cridi l’atenció per la il·lustració de la coberta, així com pel color del gruix de les pàgines, d’un color lilós que suggereix… el de la tinta de la Sepia officinalis, el cefalòpode que serveix per anomenar la protagonista.

Sèpia i el poder de la tinta és el volum d’arrencada d’una trilogia publicada a Alemanya. La generació de material narratiu a explotar més endavant, així com la intenció de construir un món imaginari coherent i detallat, amb el seu calendari, el seu imaginari i les seves receptes (!), pot requerir un lector experimentat. Malgrat tot, és fàcil deixar-se seduir ja des de les primeres pàgines. Cada capítol ve introduït per una miniatura, carregada de significat, que recorda les que ens trobem als menús a l’hora de triar l’episodi de la sèrie que estiguem seguint. La traducció es llegeix amb fluïdesa, i segurament devia requerir un meritori esforç extra d’adaptació, tal com ens consta pel que fa a l’heptalogia el nom de la qual no mencionarem.

NarrativaAventures i viatgesFantasia