Tafaner i la Lluna

La Lluna és el personatge que permet la transició d’una història cap a una altra, inclosa en la pri-mera. Sense ella, l’enllaç entre totes dues seria for-çat; de fet, poden llegir-se per separat. Qui sap si això explica la doble autoria del llibre. La segona narració serveix per demostrar que fins allò més impensat pot tenir interès, depenent del punt de vista. Així, se’ns fa evident que l’observació no consisteix només a veure-hi, sinó sobretot a interpretar. Per això el protagonista és un mussol, el Tafaner.
La diferència entre els arguments també està marcada per les diferents tècniques usades per l’il·lustrador en cadascuna. La història principal està presidida per una branca de garrofer gairebé omnipresent; el text es troba en un apartat propi, inscrit dins la il·lustració mitjançant un ratolinet, i les expressions facials dels personatges —una família de mussols— els confereixen humanitat. En contraposició, la il·lustració de la història continguda en aquesta deixa de ser una pintura per ser un dibuix, una mica més pla, sense contorns ni ombres; el fons és més neutre, i els personatges, volgudament més esquemàtics.