Tan senzill

«Per viure tan sols necessites una vida», escriu Àlex Nogués dins la lluminosa lluna plena il·lustrada per María Elina. Aquesta premissa, que utilitzo a tall d’epígraf, sintetitza l’essència de Tan senzill, un àlbum il·lustrat de caràcter reflexiu i intimista que s’inscriu amb coherència en la línia de l’editorial.

L’obra es concep com un compendi d’escenes desplegades en dobles pàgines a sang, que conviden el lector a copsar la meravella de l’entorn amb plena atenció, i l’empenyen a transitar per la gracilitat d’un món sensorial i fluid, que reclama una actitud encuriosida i reafirma la capacitat de sorpresa inherent a la vida. Els instants seleccionats s’articulen en una progressió —un in crescendo— vinculada als misteris còsmics: un viatge ascensional des del subsol cap al firmament, que parteix de la pacient observació d’una llavor per culminar en la immensitat de l’univers.

Quant a l’estil, el text s’estructura a partir d’oracions breus i altament evocadores que impulsen el receptor a connectar amb una visió vitalista de l’existència. Aquest recorregut finalitza amb un epíleg, on Nogués apel·la a la bellesa i a la profunda gratitud pel fet d’existir, exhibint la generositat poètica que caracteritza la seva veu autorial.

L’univers visual de María Elina resulta inspirador, per bé que presenta una certa irregularitat. L’artista explora les possibilitats expressives de diversos materials pictòrics, entre els quals destaca un ús destre de l’aquarel·la. S’hi evidencia un clar domini en l’articulació entre la taca i la línia, així com en el joc de transparències i opacitats, tècniques amb què aconsegueix gestar atmosferes i banys de llum de ressonàncies bucòliques. En aquest sentit, determinades composicions —com ara la representació de la fecundació, les formigues sobre el desert ocre, la papallona blava a la clariana o la mateixa il·lustració de coberta— assoleixen un grau de delicadesa i subtilesa excel·lent. En contrast, altres làmines, en l’intent de plasmar sensacions de caire abstracte, s’aproximen de manera arriscada a l’estètica naïf i l’excés d’ingenuïtat.

Finalment, cal assenyalar que a la imatge en què el protagonista es bressola a l’hamaca s’hi entreveu una manca de resolució en la impressió; un matís tècnic menor, però perceptible, que desentona lleugerament dins d’una edició que, per tota la resta, es manté impecable.

Àlbum i altres relats il·lustratsPsicològica