Tants caps, tants barrets

Tants caps, tants barrets és un llibre enginyós, amb un plantejament original. A cada doble pàgina es repeteix el mateix esquema: a l’esquerra, un text rimat —una o dues frases— que conté el nom d’un personatge i explica quin ofici voldria fer de gran; a la dreta, una imatge de la cara del nen o nena amb un barret de diferent estil, que en realitat és una solapa —a vegades més d’una— que s’aixeca i permet descobrir el dibuix del que l’infant té al cap.

L’obra porta el segell del seu creador, Christian Inaraja, guanyador de dos Premis Junceda, que s’ha convertit en un referent en l’àmbit de la il·lustració, amb un estil propi de traç gestual i colors vius. En aquest cas també és l’autor del text, que es presenta amb una tipografia de pal, imitant l’escriptura a mà, molt neta al mig d’un fons blanc. Petits rodolins divertits ens permeten conèixer la professió que cada personatge somnia o imagina. Rimes senzilles però ben trobades connecten amb els petits lectors.

El títol és molt escaient. És un encert recuperar una expressió genuïna i rica de la nostra llengua per referir-se a la diversitat de persones o a la disparitat de propòsits de cadascú. Un final obert suggeridor —«I a tu, què t’agradaria ser? Potser metgessa, potser bomber?»— amaga molts barrets i pot generar algunes converses. La proposta pot connectar, especialment pel focus temàtic, amb «Testes florides» de Rodari (Tirallongues del cel i la terra).

Combel l’edita de manera molt acurada, tal com ens té acostumats en les darreres publicacions per als més menuts, amb tapa dura i pàgines de cartró perquè sigui fàcil de manipular. Una obra perquè infants i adults gaudeixin plegats del divertiment que proposa.