T’has rentat les dents?

Intentar explicar per què i com cal rentar-se les dents per mitjà d’un llibre és un repte, fins i tot per a algú tan experimentat com ho és l’autora. El contingut és interessant i es presenta de manera clara: se’ns explica per què cal rentar-se les dents, quin és el material necessari, quant de temps cal… El que no està prou ben resolt és, precisament, l’ús de pesta-nyes, acetats i elements de manipulació que, en un llibre de coneixements, han de respondre, entre d’altres, a les condicions d’efectivitat i economia. I els que trobem aquí acompleixen aquestes condi-cions de manera desigual: n’hi ha de ben trobats, com el de l’armari que conté els estris necessaris, però n’hi ha de superflus, com el rellotge de sorra, i fins i tot n’hi ha d’impossibles, com el que intenta explicar com s’escup el col·lutori a la pica. Una altra condició que han de complir els elements manipulables és que estiguin ben resolts i la seva manipulació sigui simple però, en el cas que ens ocupa, no hi ha manera de col·locar el dentifrici i el raspall de dents sense tapar la meitat del text, la tapa de la caixeta del fil dental es doblega en tancar-la i la roda no acaba de girar prou fina. És llàstima, perquè Combel i Geis ens tenien molt ben acostumats!