Tinc un paper

El binomi Parrot-Armisén ja havia fet altres col·laboracions en el món de la LIJ, amb títols com Què m’està passant? o Tots a taula! (Lumen) i, també en aquelles ocasions, la fórmula era similar: Armisén s’encarregava de la part plàstica mentre que Parrot ho feia dels textos i de la música (la proposta incorporava un CD).

Si en els lliuraments anteriors els autors exploraven el món de les emocions i el de la relació que les persones estableixen amb els aliments, ara aborden el tema dels oficis vinculats al teatre. Al llarg de les pàgines, els personatges van prenent la paraula per explicar quina és la seva funció, com la desenvolupen i com afecta el seu rol en la posada en escena. Així, el lector s’apropa a l’escriptora, al productor, a la directora, etcètera, a través d’un text planer que alterna diferents mides d’una mateixa tipografia per destacar-ne els aspectes més significatius.

Quant a les il·lustracions, Armisén opta per uns dibuixos en els quals el color és omnipresent, a vegades emprat de forma subtil i d’altres amb una intensitat aclaparadora (vegeu el dissenyador de vestuari). En tot cas, es produeix un gran contrast entre aquests últims i els del personatge de l’escriptora, força poètics i en els quals preval una sintaxi que emfasitza el poderós món del signe escrit.

L’edició és acurada i val la pena dedicar una estona a llegir les imatges de les guardes, a partir de les quals es poden explicar un munt d’històries. Així mateix, a través d’aquest enllaç es pot fer un tast del contingut del cd.

Com a curiositat, el projecte es completa amb un espectacle teatral, una proposta familiar que consisteix en la interpretació per part de Parrot de les cançons compostes per ell mateix mentre Armisén les dibuixa en directe.