Tots estimem l’Emma

Després de l’èxit literari de Noel et busca (La Galera, 2012), de l’original i hilarant Kamal i els alfabetistes (Edebé, 2015), i del seu darrer L’actor Lucas Bilbo (Edebé, 2017), l’escriptor Àngel Burgas (Figueres, 1965), aposentat a Barcelona des de fa anys, havia col·locat el llistó de la seva obra molt amunt. Per això esperàvem amb candeletes la propera entrega, que ha estat aquesta Tots estimem l’Emma. 

Tot comença quan l’Emma rep una misteriosa trucada. La pantalla indicava que era el Víctor, el seu amic, però a l’altre cantó de la línia una veu desconeguda li comunica que potser ella no és qui creu ser. Aquest algú ha decidit entrar en la vida de l’Emma i trasbalsar-la de dalt a baix. I és que, esteu segurs que allò que us han explicat els vostres pares és la veritat? Si us plau, per si de cas, aneu als àlbums de fotos o als arxius de l’ordinador i rescateu aquelles imatges del bateig (si és que en vau tenir), del primer aniversari o de les primeres passes agafats de la mà de la mare o el pare. Només aleshores podreu estar segurs que els reis van ser els pares.

Com bé diu la protagonista, «Fa poques setmanes que sé qui soc i d’on vinc». Per això el  nostre repte com a lectors serà anar descobrint l’autèntica personalitat de la protagonista mercès a la mirada introspectiva de cada un dels personatges que ens relaten els fets. A partir de diferents veus narratives podrem anar descobrint la veritat que s’amaga darrere de l’Emma (o l’Alba, segons com es miri).

Llegir Àngel Burgas és un plaer. La construcció de les seves novel·les, amb un llenguatge acurat, una estructura ben travada i tots els elements de la narrativa ben controlats, ens permet gaudir de la lectura. I aquest llibre no és menys. Tot i això, potser perquè ens té mal acostumats, el tema del qual parteix la novel·la no té la mateixa força, o personalment a mi no em va sobtar prou per deixar-me enganxat a la butaca, passant pàgina rere pàgina fins a acabar.