Tres amigues i un estiu.

Tres xiques estiuegen a Vilamar de Dalt: als tretze i catorze anys, estan entrant en l’adolescència. L’obra de Maria Enrich planteja temes propis de l’edat: la menstruació, la preocupació pel físic, els estudis, l’amistat, la relació amb els xics, amb els adults… Tanmateix, aquesta novel·la juvenil presenta, al meu entendre, alguns problemes. La narració tracta amb excessiva simplicitat qüestions com l’anorèxia, la competitivitat entre les persones, etc., ja que són conflictes viscuts per personatges plans, maniqueus, extrems: Greta, la grassoneta pèl-roja està satisfeta de si mateixa, és gran lectora i bona cuinera; tanmateix, Noèlia, esvelta i atractiva, està obsessionada per la primesa, no se sent bé en la seua pell i es mostra arrogant i desdenyosa amb les companyes. La resolució forçada d’algu-nes situacions —com l’amistat entre l’actor preferit de Lisa, la protagonista, i la seua professora d’anglès—, i el to explícitament pedagògic d’alguns passatges —el capítol «Conversa amb la Margaret»— contribueixen a la fluixedat del llibre.