Tres llums

Tot i haver escrit i il·lustrat còmics i àlbums, Tres llums és la primera novel·la que escriu la il·lustradora María Ramos (Càceres, 1984). Remarco la paraula «il·lustradora», perquè crec que Ramos és per sobre de tot una artista visual i els seus textos són una evolució natural del seu univers gràfic. El seu pas pel món del fanzín underground, l’autoedició i la creació de quaderns de joc per a infants han marcat en gran mesura la seva entrada al món de la literatura infantil, amb unes propostes molt originals que en alguns moments ens remeten a l’obra d’Antonio Ladrillo. 

En la biografia que encapçala el llibre, l’autora parla de la seva infància en un entorn natural, i ens és fàcil veure en els jocs i descobertes d’aleshores la inspiració del seu univers naïf i fantasiós. La vida del Talp fa un gir de 180 graus el dia que les Senyores Cuc li porten tres petits éssers lluminosos caiguts del cel que ningú sap a quina espècie pertanyen. El Talp els adopta i els cuida, i amb el temps aprèn a deixar-los espai per créixer i no sobreprotegir-los.

Es fa difícil definir el llibre perquè és una barreja de molts elements i tots tenen en comú l’estranyesa. El format en si ja despista, perquè les seves 142 pàgines dividides en quatre capítols ens fan pensar en un públic de 8-10 anys, i en veritat la narrativa de Tres llums parla a infants més petits, a qui podem llegir el llibre en veu alta. Text i imatge avancen amb certa ingenuïtat i amb un ritme pausat, i ens parlen en essència de les relacions i les cures entre els éssers vius. En aquest sentit, encara que visualment estiguin lluny, ens pot ressonar l’obra de Jansson o Janosch. 

L’edició és de luxe, i la composició gràfica, el blanc de la pàgina, la mida de la caixa tipogràfica i de la lletra estan molt pensades, subratllant la voluntat de senzillesa, bellesa gràfica i accessibilitat que busca l’autora.

El resultat és una obra original, que té l’habilitat d’avançar per extrems oposats, aconseguint ser alhora fresca i tendra, poètica i absurda, divertida i trista, amb personatges estranys però entranyables, quotidiana i fantàstica, amb un punt de misteri però sense intriga, i sobretot, fascinant per a alguns lectors però excessivament càndida per a d’altres.