Tribus

Aquest llibre ens descobrirà un munt de grups humans repartits per tot el planeta que viuen al marge del que anomenem civilització o, potser millor, d’una globalització que tot ho unifica. I sabrem a què es dediquen, en què creuen, què mengen i quins són els trets culturals que els identifiquen.

Un llibre interessant però una mica irregular, perquè les diverses tribus reben un tractament molt desigual, i mentre que d’unes en coneixerem molts aspectes, dels més rellevants als més anecdòtics –com la vestimenta o l’ornamentació–, d’altres en tindrem tot just una pinzellada. I és que massa sovint la tria sembla feta per mostrar-nos un catàleg dels costums més exòtics d’aquests pobles, com els seus llarguíssims cabells, els vestits acolorits o els anells al coll de les dones girafa, aspectes que proporcionen un bon motiu per a la il·lustració i que funcionen com a curiositat turística, però que no ens diuen gran cosa de la seva cosmovisió o de les relacions entre les persones que configuren aquests grups humans.

Un llibre irregular, també, pel que fa a les il·lustracions, que sovint no ens mostren algunes de les informacions que ens aporta el text. I així, per exemple, no sabem com són les cases circulars dels ianomami de la selva amazònica, ni podem veure les pintures prehistòriques dels aborígens australians, ni acabem d’entendre per què la paraula chamal, que identifica una peça de roba maputxe que els homes feien servir per tapar-se de la cintura als turmells, ens remet a un home amb pantalons i un ponxo. I també s’hi poden trobar errades de concepte –s’utilitza la paraula cosmologia amb el sentit de cosmogonia– i alguns errors tipogràfics.

I ho ressenyem, precisament, perquè els llibres de Mosquito solen estar ben fets, no només pel que fa als continguts, sinó també per la seva edició acurada que, en aquest cas, no ho ha estat tant.