Tut-ank-Amon, el jove faraó

Enric Lluch regala al jove lector una nova història centrada en l’antic Egipte. Als títols de La faraona barbuda, El faraó Totun-nàs i Questim-Aton s’hi afegeix aquest que ara ressenyem, que explica, en clau d’humor, la vida del jove faraó Tut-ank-Amon, un personatge que morí just abans de complir divuit anys i que des de ben petit arrossegà una coixesa que no li impedí succeir en el tron el seu pare Questim-Aton.

Si aquest relat destaca per alguna cosa és pel to humorístic amb què està impregnada cada etapa de la vida del jove faraó: des de com va mirar de ser hàbil per conduir un carro de guerra, disparar fletxes, utilitzar l’escut i l’espasa i caçar lleons al desert, i l’enorme paciència que van tenir els seus guàrdies personals Colós i Sal per ensenyar-li aquestes habilitats, a com va cercar promesa a la vora d’un riu i es va decidir per una jove que pescava llisses. Així era aquest jove faraó que finí en tenir un atac de tossuderia: va voler baixar unes dunes en un carro tirat per cavalls que mai pogué dominar.

Els dibuixos, a càrrec de Francesc Rovira, recreen la història des de l’òptica de l’humor amb què ha estat escrita. En molts casos aconsegueixen destacar els canvis d’espais en què les accions se situen, sense trencar la unitat de la narració.

En definitiva, una trama que no presenta cap complicació argumental i, sobretot, és rica en accions que desperten el somriure del lector. Aquest és, sense cap mena de dubte, el gran mèrit d’aquesta història.