U i set

Gianni Rodari (Omegna, 1920 – Roma, 1980), pedagog i escriptor, referent indiscutible, va escriure Favole al telefono l’any 1962, on recollia setanta narracions breus que un viatjant explicava cada vespre per telèfon a la seva filla. Els Contes per telèfon (Joventut, 1982), traduïts al català per Teresa Duran, van tenir un gran ressò en l’àmbit literari i educatiu. No és estrany, doncs, que algunes de les narracions s’hagin publicat com a textos independents. És el cas d’U i set, que arriba amb una nova traducció millorada de Teresa Duran, i en una edició il·lustrada gairebé idèntica —uns centímetres més petita i amb una coberta diferent— de la publicada en castellà per SM el 2001.

U i set no té l’estructura clàssica de conte, sinó que forma part del conjunt de textos del recull que més aviat són llistats, jocs lingüístics, descripcions de personatges o exercicis de creació literària. Ara bé, uns i altres tenen en comú l’essència rodariana: el joc, el sentit de l’humor, la fantasia desbordant, l’esperit crític, un caràcter antibel·licista, i una fe cega en la infància.  

Els protagonistes són set infants d’arreu del món que, tot i les diferències, són el mateix noi i riuen en una mateixa llengua. De grans no podran fer-se la guerra perquè en realitat són un mateix home. Amb poc més de deu fragments, amb una estructura repetitiva de gran oralitat, Rodari fa una oda a la diversitat i la tolerància, amb un llenguatge simple i clar, però amb una càrrega simbòlica final molt potent. Ara que tenim tendència a classificar, subdividir i individualitzar al màxim, el text és més necessari que mai. Malgrat ser tots diferents i únics, hi ha una categoria que ens hauria, HAURIA, d’agermanar, la humanitat.

Per arrodonir la proposta, el text incorpora les imatges de Beatrice Alemagna (Bolonya, 1973), una autora de reconeixement internacional, per a qui Rodari és un dels seus autors de capçalera. De la feina d’Alemagna hi ha dos aspectes a considerar que ens permetran situar l’obra dins la seva trajectòria. Per una banda, les il·lustracions són del 2001, fa més de vint anys, durant els quals l’estil de l’autora —que té pànic a repetir-se— ha canviat i evolucionat. Ens trobem en una etapa inicial, d’experimentar amb el collage, alhora que trenca plans i perspectives buscant una aproximació amb el dibuix infantil, que encaixa amb el contingut. Per una altra banda, és significatiu que hagi il·lustrat aquest text, una mena d’inventari que representa més que no pas narra, perquè és una estructura que repetirà en obres posteriors com a escriptora. Alhora, li ha permès crear molts personatges, una de les coses que més li agraden: el procés de «càsting», de crear des del no-res, una imatge, un gest, un protagonista.

Àlbum i altres relats il·lustrats