Ultramar

Què passa quan un pare resulta que no és la persona que la seva filla s’imagina? Com se l’accepta? O se’l rebutja?
A partir de la correspondència epistolar d’un pare amb la seva filla adolescent, la noia —i el lector, òbviament— va descobrint que res no és el que sembla. El personatge idealista i segur, que ha deixat temporalment la família per contribuir a una causa justa lluny de casa, se’ns desvetlla com a una persona amb dubtes i mancances, amb temors i inseguretats, fins al punt d’enganyar la filla sobre un esdeveniment cabdal en la seva vida. La por del rebuig de qui tant s’estima el fa dubtar del més essencial.
Es tracta d’un text que, tot i plantejar un tema i una reflexió interessant sobre la vida, l’actitud i el sentit de l’ètica, no aconsegueix mantenir l’interès del lector de manera continuada. La lectura, de vegades, en resulta feixuga per excés de barroquisme i de referents culturals, i poc entenedora. I és una llàstima, perquè el tema s’ho val.