Un any al bosc del ratolí

El bon ofici de la il·lustradora escocesa Alice Melvin és clau per convertir la història del passeig pel bosc d’un ratolí en un llibre realment destacable. La coberta ja ens presenta el protagonista i el títol descriu perfectament allò que trobarem al passar les pàgines. No hi haurà sorpreses narratives ni girs inesperats, sinó un seguit d’estampes costumistes del bosc al llarg dels mesos de l’any. La història no és nova ni ho pretén, tot al contrari, té un regust de clàssic que es veu potenciat per l’estil pictòric de Melvin, amant de la il·lustració naturalista, i que ens remet a autores com Jill Barklem o a l’obra de Kenneth Grahame.

Encetem el llibre amb un mapa on se’ns avança el recorregut que el ratolí farà al llarg dels dotze mesos. Per cada mes l’autora destina una doble pàgina, il·lustrada a sang, amb encunyats i solapes, on anirem descobrint com canvia el paisatge segons les estacions. Un petit text de quatre versos rimats, en veu del protagonista, ens ajudarà a identificar-los. El ratolí viatja gaudint del ritme lent de la natura i ens convida als lectors a entretenir-nos en els detalls de la il·lustració. A cada pàgina coneixerem un dels seus amics: la guineu, l’esquirol, l’eriçó, el teixó… i podrem espiar dins les seves cases. Tot i tenir presència humana, veurem que la seva vida transcorre amb pau i harmonia en un espai i un temps idíl·lic sense tecnologia ni canvi climàtic.    

A les pàgines finals trobem dos annexos. El primer és una doble pàgina on se’ns descriu breument el més característic de la flora i la fauna de cada un dels mesos de l’any. Per exemple, que al gener els boscos despullats permeten veure el pit-roig, que el cirerer silvestre floreix a l’abril, o que al setembre les mores i els gerds seran ben dolços. I al segon annex és on retrobem els personatges que han aparegut al llarg del llibre, i malgrat que es presenten de nou amb indumentària humana, se’n descriuen les seves característiques animals.

En definitiva, Un any al bosc del ratolí és un d’aquells llibres on els infants retornen una vegada i una altra, per descobrir-ne nous detalls o com a refugi, per sentir l’escalf del foc d’una nit de novembre, per xerrar una mica amb la musaranya sobre una manta de pícnic o per preparar confitura a la caseta del conill.