Un camell a la cornisa

Per a l’Èlia, l’endemà de Reis és un dia trist perquè s’acaben les festes i tot torna a la normalitat. Un camell jove, refredat i solitari, membre suplent de la comitiva reial, ha quedat oblidat a la cornisa de casa l’Èlia i ella el cuida fins que el vénen a buscar. Una història ben plantejada que es mou entre la realitat i la fantasia d’una manera creïble. Mitjançant un lèxic adequat, paràgrafs curts i diàlegs entenedors, el lector pot seguir bé el fil narratiu.
Les il·lustracions ens mostren uns animals humanit-zats, fet que contribueix a apropar els sentiments entre humans i animals: l’Èlia se sent responsable del camell com una mare se’n sent del seu fill; de la mateixa manera, descobreix que la mare del camell no pensa gaire diferent de la seva pròpia mare.
La reduïda gamma cromàtica dóna unitat visual alhora que ens recorda el fred de l’hivern. Els dibuixos enriqueixen el text i proposen petites complicitats amb el lector.
Amb aquest conte, Care Santos demostra que pot escriure també per a lectors més joves del que ens té acostumats.