Un gos de pel·lícula

Un gos de pel·lícula va ser el conte guardonat amb el XXI Premi Carmesina. És una típica i tòpica historia explicada des del punt de vista del gos de la casa. Un nen malalt de leucèmia, una nena de color adoptada, un telescopi i una casa on suposadament temps enrere hi va viure una bruixa i on ara es detecten moviments que semblen misteriosos i que exciten la curiositat dels dos amics. Tot això explicat en un llenguatge planer i col·loquial, molt pla, i amanit amb unes il·lustracions amb una gamma de grisos que són d’estètica moderna però que resulten molt fredes. Al lector li costa de creure tot: la visió de la realitat amb els ulls del gos, la malaltia del nen, la cura de la mare per tal que estigui allunyat de possibles contagis, la «por» que fa la casa i el final, tan previsible com poc creïble. En conjunt, una història que no aporta gaire cosa ni en l’argument ni en l’estil ni en la presentació.