Un lleó a l’atur

Autora i il·lustradora tornen a treballar plegades en aquest conte que enllaça amb El domador poruc (Edebé, 2008. I Finalista Premi Apel·les Mestres 2006). Com que el seu domador té por dels lleons, en Leònides s’ha quedat sense feina i el seu lloc l’ocupa una granota verda i llargaruda. Per això haurà d’emigrar a l’Àfrica buscant noves oportunitats, i allí es retrobarà amb els seus cosins i amb una feina d’allò més sorprenent.
El conte recupera personatges i situacions de llibres anteriors, però no en surt tan airós. El resultat és una història un pèl forçada que no aporta cap novetat remarcable, excepte el fet de ser l’excusa per treballar temes dissortadament actuals com la feina i l’atur.
Les il·lustracions, molt coloristes, adquireixen un gran protagonisme dins la història, amb imatges narratives i expressives que aporten dinamisme i consistència al text.